miércoles, 13 de junio de 2012

Treballs de gravat

El linòleum 


Material: planxa de linòleum, gubies, pintura especial per a gravat, espàtula, corró i un torqur

A la planxa de linòleum hi dibuixes el teu disseny, desprès amb les gúbies vas buidant les parts que vols que hi quedin en blanc (és a dir sense pintura). Finalment una vegada buidat el teu disseny l'entintes amb la pintura per a gravat, amb una espàtula expandeixes la tinta una mica i després amb el corró el vas entintant fent-lo rodar. Una vegada el corró estigui entintat del tot procedeixes a entintar el linòleum i finalment l'estampes amb el torqur.




La punta seca

Material: planxa (en el meu cas un plàstic), la punta seca (punxo), tinta especial de gravat, espàtula corró, tarlatana (teixit per a treure la tinta de la matriu)

Una vegada elegit el disseny el calques a la planxa, vas rascan fen una mica de força no massa per a que no traspassi. Acabat el disseny procedim a entintar, amb l'espàtula agafem una mica de tinta i la posem d'amunt de la taula, amb un tros de tarlatana agafem la tinta i anem entintant el dibuix de forma circular per a que penetri, una vegada entintar tot bé es retira amb paper de diari fins que és vegui el dibuix. A l'hora de passar el dibuix el paper s'ha d'estobar una mica amb aigua i desprès assecar. Finalment es posa al torqur.







Treballs amb Photoshop

1r Treball

Havíem de decidir entre agafar una foto familiar i posarnos nosaltres en l'actualitat o be agafar una foto reconeguda o d'un fotògraf reconegut i introduint-nos mitjançant el retoc fotogràfic
La meva elecció va ser agafar un fotògraf reconegut que es diu Robert Capa. La fotografia és sobre la guerra civil espanyola.




2n Treball

En aquest treball havíem que intervenir sobre una imatge nostra de la cara i posar el que ens agrada al nostre cap. 
  • Jo he posat una guitarra elèctrica i unes notes musicals, en senyal de què m'agrada la música.
  • Un gos perquè m'encanten les mascotes 
  • I una coca-cola i un gelat perquè ara que estem a l'estiu és un complement ideal.




Art Conceptual

Performance


video


Títol: La crisi del segle XXI
Autor:
Begoña. Diaz
Any: 2012
Tècnica: Edició amb movie maker i photoshop  
Localització: Lleida

Amb aquesta obra volia aconseguir reivindicar-me en contra les retallades, també en contra de les decisions preses pel govern, tan l’actual com l’anterior.
L’anterior govern per ocultar la veritat i dir que no hi passava res i per no trobar la solució mes apropiada en aquell moment, que hauria fet molt. I l’actual s’aprofita de la situació i no pren les mesures adients, que el que vol és retallar de tots el llocs, i si que així aconseguirà treure diners però no solucionarà gaire cosa si els mal gasta en l’ajuda als bancs.
En questa obra observareu 4 fotografies del que a sigut l’economia per a mi aquestos anys,
en les que jo me anat vestint amb diferent tipus de robes durant uns anys específics:

En 2002:
L’economia estava en la seva màxima expansiva. En aquest any deixava de circular la peseta. El que va provocar un augment de la demanda de vivendes i bens de consum. I també l’expansió d’Espanya a causa d’una arribada massiva d’immigrants atrets pel creixement de treball.

En 2007:
L’economia va començar a baixar. Les causes van ser: un excés de la demanda global. La famosa “burbuja inmobiliaria” estava a punt d’estellar, això va provocar un augment de la inversió.

En 2009:
L’economia cau desmesuradament. Aquí ja comença el procés de recessió, l’origen va ser una combinació de problemes estructurals.
Destaquen l’exagerat pes del sector de la construcció i de la “burbuja inmobiliaria” que va explotar en 2007-2008.
Un altre factor va ser per l’excessiu crèdit concedits pels bancs i amb consegüent l’endeutament de les famílies i empreses.

En 2013:
En aquest punt és com penso jo que acabaren amb les retallades que vol fer el govern en educació i sanitat. Sobretot m’he volgut centrar mes en l’educació perquè és un procés en el que em veure afectada.


Opinió pròpia

Jo crec que si l’antic govern hagués pres mesures abans i no dir que tot anava bé, com per exemple si hagués retallat en alguna cosa (no en excés com ara evidentment) potser no estaríem tant ofegats i la crisi estaria gairebé acabant o no tindríem tants problemes.
En qüestions d’aquest govern el que haurien de fer és no culparse els uns als altres i intentar arreglar el que han fet entre tots perquè els que realment ho estem passant malament son nosaltres “el poble” perquè ells tenen les esquenes cobertes, que cobren un bon sou però, nosaltres som els que hem de pagar hipoteques amb diners que no tenim i que si un mes no podem menjar ens hem de fotre, mentre que ells van passant-se la pilota sense donar bones solucions. Perquè retallar en educació i sanitat no soluciona res si amb el que poden treure d’allà l’utilitzen per a salvar bancs.
Per a mi el que tendrien que fer és baixar-se ells els sou i no guanyar quan acaben el càrrec cobrar les pagues vitalícies. 


sábado, 26 de mayo de 2012

Fusionar dos obres del vanguardisme

Amb una mica de retràs penjo la foto del treball que hem fet sobre les avantguardes, es suposava que el tenia que haver penjar ahir però no me’n vaig recordar! A continuació explicaré una mica de que anava el treball i penjaré una foto del resultat!

L’art de les avantguardes

Aquest projecte anava d’agafar dues obres, una de les primeres avantguardes i una altra obra de les segones avantguardes. La meva elecció va ser el surrealisme de la primera i el pop art de la segona.
Del surrealisme vaig elegir l’obra dels amants de l’autor René Magritte
Del pop art vaig elegir (encara que totes son semblats però d’aquesta es de la que vaig trobar mes informació) Girl with hair ribbon de Roy lichtenstein. Aquest treball el vaig fer amb photoshop encara que alguna de les parts com la de posar el puntets de fons em va costar ho vaig aconseguir i aquí esta el resultat



miércoles, 25 de enero de 2012

Interrelació amb les matèries


Bé ja s'ha acabat el primer trimestre i encara que no ha anat tant be com m'esperava... M'he sorprès de les meves notes.
Perquè amb tot lo que havia faltat durant tot lo trimestre, he tret bones notes i a part d'aixó el començament en un centre nou on no coneixia ni alumnes ni a professors, i per si fos poc fent matèries que mai havia estudiat! Però m'he anat bastant be però s'ha de millorar perquè encara queda molt de curs i queden moltes coses per aprendre...

Sobre les matèries de classe hi ha algunes que son avorrides... Però per exemple psicologia i les de dibuix m'agraden molt.


De la matèria de Volum: m'agrada quan s'inicia un nou projecte, pensar la idea, fer el projecte, canviar el projecte quan la primera idea no et surt... bueno i finalment entregar el projecte i esperar impacient la teva nota.


De la matèria de Dibuix i pintura: en aquesta clase m'agrada com s'interactua amb els materias i com es pot plasmar qualsevol dibuix.


De la matèria de Graficoplàstiques: m'agrada molt quan s'experimenta amb qualsevol tipus de material, que no te imagines que el resultat final serà tan impactant. De tots el treballs que he anat fent m'ha agradat molt el d'aquestes vacances el treball del cos perquè he tingut que provar de dibuixar amb parts del cos que mai havia imaginat que ho faria i lo mes impactant ha sigut el resultat final que ha sigut del tot gratificant per que hi vaig posar molt de temps. També em va agradar el treball de la firma perquè vaig estar pensant en els disseny molt temps i em va obligar a canviar la firma.

Moviment artistic


La pintura del realisme

Realisme és el nom d'un estil o moviment pictòric que s'ha produït a França a mitjans del segle XIX, el representant principal és Gustave Courbet. El pintor va ser qui va encunyar el terme a nom del pavelló que es va desenvolupar per a un provocador exposició de 1855, una alternativa a Salon de Paris, sota el títol "Realisme". Allà va exhibir la seva obra l'estudi del pintor, considerat el manifest de l'estil, que va desembocar en un escàndol rotund en artístics dels mitjans per a la seva anti-academicismo i la seva duresa, que classificava obscenitat. Més tard es va identificar amb el moviment especialment Honoré Daumier, Jean-François Millet i Jules Breton i altres pintors (Jean-Louis - Ernest Meissonier, Henri Fantin-Latour, Thomas Couture, Jean-Léon Gerome, etc.) El crític Jules Champfleury teòricament definit l'estètica de la movimiento.1 2Se tendeixen a identificar els principis estètics del realisme pictòrica amb del realisme literari contemporani (Honoré de Balzac). Compromís amb la xusma i moviments polítics de l'esquerra (en el context de la revolució de 1848) va marcar la sensibilitat social i ideològica d'aquest grup de pintors realista, que connecten amb el costat més compromesa socialment del realisme literari: naturalisme més tard (Émile Zola).


L'estètica realista

Els pintors de francès realista de mitjan segle XIX compartit una estètica basada en la representació directa de la realitat. La manera com es va materialitzar this basic principle s'estenia des de la severitat objectiva de Courbet gràfic simplificació de Daumier, passant a través del filtre idealista de Millet. En qualsevol cas, tots comparteixen el radicalisme de les qüestions: abans de la transcendència que s'adjunta a l'element romanticisme i academicism, els reialistes entès hi són sense assumptes trivials i que, en conseqüència, qualsevol qüestió pot ser interès pictòrica.Aquest enfocament és molt important en un moment en el qual la imatge està subjecte a les normes de crítica oficial: temes, actituds, les composicions i fins que les mesures de quadres ha s'ajusten als criteris rígids. En aquesta situació, els pintors realista defensar una pintura sense argument, una abstracció simple de la realitat, en la qual la clau és la forma que representa la imatge i no el desenvolupament narratiu.
Realisme és un terme confús i definició molt difícil pel que fa a les arts plàstiques; en general, només al•ludint a una certa actitud de l'artista amb la realitat, en que la traducció d'això no ha de ser necessàriament còpia o d'imitació, però complir una certa versemblança. Els reialistes intentà objectivament express realitat; representar el món del moment d'una manera veraç, objectiva i imparcial. Ells no podria idealitzar. L'única font d'inspiració en el seu art ha de ser realitat; i que no podia admetre qualsevol tipus de bellesa preconcebudes. El només ha de ser vàlid bellesa que subministren la realitat i ells en artistes, han d'exercir aquesta realitat sense embellint d'ella. Cada ser o l'objecte ha seu peculiar Saló de bellesa, és a dir que de descobrir.El tret principal de la seva estètica és una reflexió sobre la realitat, sense idealitzar societat, natura o el passat, com ho va fer a l'època romàntica. Sublim assignatures d'esquerra a un costat i es va centrar en la vida quotidiana. Romanticisme i el seu idealization de la història, la societat i per sobre de tot de la natura, el tractament va ser una font d'escapar, va donar pas a l'interès en la realitat mateixa.


Nom: "las espigadoras" del pintor Jean François.


Nom: "Young women on the banks" del pintor Gustave Courbet.


Nom: "Mountain river" del pintor Racovskiy Nicolay.




Gustave Courbet

Va va ser un pintor francès, fundador i Suprem representant del realisme i compromès amb activista prop democràtic, republicans, el socialisme revolucionari.



Les seves Obres

Inicialment, pinta el paisatge, especialment el bosc de Fontainebleau i retrats, amb unes característiques romàntics. Però des de 1849 és decididament poc realistes. Courbet és de fet el fundador del realisme i se li atribueix la invenció del terme.Escollir temes i els personatges de la realitat quotidiana, sense caure en l ' picturesqueness» o «folklore» decoratiu. La seva tècnica és rigor amb el raspall, la plana raspall i espàtula, però la seva innovació més gran és l'elecció dels temes de manners com raons dignes de gran format, que fins aleshores van ser reservat a «alts assumptes»: religiosos, històrics, mitològics i retrats de les classes altes. Ell afirma que l'honestedat i la capacitat de sacrifici del proletariat i va afirmar que art ha de reflectir la realitat. En 1867 va exposar una altra vegada a l'exposició Universal de París. Influències i li va aconsellar el naturalisme de combativa impresionistas4Su primer es pot comprovar en nus femenins, que evita poc realista i nacrat textures extretes de l'escultura neoclàssic. Plasma maneres més carnal i fins i tot el pèl de cos que normalment s'omet en el món acadèmic nua. Exemple d'això és l'origen del món.Seu referències som els amos del passat com Velázquez, Zurbarán i Rembrandt. El seu realisme es converteix en el model d'expressió de molts pintors, que contribueixen a enriquir l'obra de Cézanne.


Nom: "nude woman" 1858


Nom: "las cribadoras" 1859


Nom: "Lot y sus hijas"







Artista contemporani


Francis Bacon

Nascut el 28 de octubre de 1909 va ser un pintor anglo-irlandés, d’estil molt personal que pot definir-se com figuració expressionista.



Primers anys

Encara que va néixer a Dublín i al llarg de la seva infància es va dedicar a Irlanda, és sovint considerat que un pintor anglès degut a les seves arrels família anglès i per que desenvolupat bona part de la seva producció en curses de cavalls entrenats de Londres. El seu pare a Dublín, però a causa de la primera guerra mundial que es va traslladar amb la seva família a Londres el 1914. Entre 1914 i el 1925, la família va viure entre Anglaterra i Irlanda. Els nens de Francis Bacon no va ser fàcil. Va patir d'asma crònica i va tenir una educació irregular ja malaltia li va impedir que assisteixen a l'escola; Quan patia d'atacs asmàtic forts li van administrat morfina. Va ser expulsat de casa pel seu pare quan tenia 16 anys d'edat, per manifestar la seva inclinacions homosexuals.


Començament en l’art

El 1926 va començar a prendre lliçons de dibuix a St. Martin School of Arts, Londres.

El 1927 va viu entre París i Berlín, on va començar a treballar com un interiorista i és en aquest moment quan comença a pintar, no aconseguir l'èxit amb la seva primera pintura. Va residir durant mig any a prop Chantilly, organitzada per un pianista i l'art d'aficionat que havia conegut a una exposició a París. En aquell moment a Chantilly admirava la caixa la massacre dels innocents de Poussin, conservat en el cito Condé Museum en aquesta ciutat. Aquest quadre de diàleg que inspiren diverses obres. Però la influència més important que el porta a pintar és una visita a una exposició de Picasso de París, que impressiona i que serà una influència en la seva obra: ' aquells pierrots, nus, paisatges i escenes jo estava impressionat per molt, i llavors vaig pensar que potser jo també podria pintar ".Bacon, va decidir que el tema de les seves pintures seria vida en la mort: hauria de trobar el seu acte més vital, però també el més autodestructives. Michel Leiris va suggerir que ' masoquisme, sadisme i gairebé tots els vicis, eren en realitat només maneres per sentir-se més humano». 1en 1929 Torna a Londres i de formació autodidacta comença a pintar en oli. " No obstant això, ell no havia aconseguit reconeixement, i quan tenia 35 anys d'edat, pel seu caràcter temperamental, destruït gairebé tot de les seves pintures.

És a 1944 quan finalitza els estudis Tríptic tres figures amb una Crucifixió (tres estudis per a Figures en la Base de la Crucifixió;) Tate Modern de Londres), una pintura que va guanyar l'acceptació i va ser molt ben rebut pels crítics, així com ser considerat com una de les pintures més originals en l'art del segle XX. Al final de la dècada de 1940 va començar a formar un estil més inconfusible.

El 1949, el Museu d'art modern de Nova York (MOMA), va comprar les seves obres. També en aquest any va comença la sèrie de notes sobre el retrat d'innocent x de Velázquez (Palazzo Doria Pamphilj a Roma); Avui en dia hi ha més de 40. Ser conscient que la cansalada és guio per a fotos i es va negar a veure la taula original, mentre que tenir l'oportunitat de fer-ho; Algunes persones sospitava que aquesta afirmació va ser una broma i sí contemplat el Velázquez original.


Les seves obres

Pintures d'influència de cansalada Munch en els atacs de feridura i els tons de Van Gogh; també percep la influència de Goya, perquè reflecteix l'angoixa en els seus quadres. En els seus quadres va treballar en la representació de la figura masculina o femenina, que apareix generalment forma desfigurada i exhibició fins i tot temible, en espais tancats i foscos. Retrats i autoretrats són una gran part de les pintures; Destaca entre ells George Dyer en un mirall (Retrat de George Dyer en un mirall, 1968), del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, on va reflecteix la fragilitat d'estar. Reflecteix el temps va viure la Guerra Mundial. En altres categories com a cap envoltat de carn de boví (cap envoltat costats de carn de boví, 1954), de l'Art Institute of Chicago, i en els gossos de sèrie que va bordar (gossos), Bacon reflecteix warmongering, la capacitat de l'ésser humà per ser violent i la inclinació de la naturalesa humana per la violència. Durant la seva carrera Bacon utilitzat informalisme, l'expressionisme i el surrealisme, però les seves pintures pertanyen a racionalisme. No obstant això, per a alguns autors les obres de Francis Bacon no pertany a la seqüència. És una pintura d’expressionista Tribunal però molt difícil de classificar, perquè mai no va pertànyer a qualsevol moviment artístic. Va seguir el que ell considera (en entrevistes va fer David Sylvester en la dècada de 1960) un postpicasiana de línia pictòrica, seguint el camí obert que Picasso va deixar amb figuració i obsessiu representació del cos humà. Segons el filòsof Gilles Deleuze, autor d'una de les proves d'analitzar millor l'obra del pintor (Francis Bacon: Logique de la sensació), les xifres de cansalada són les que millor representen l'home del segle XX: Cézanne si ho va fer amb el paisatge, Giacometti i cansalada home va portar a la seva millor representació artística, en relació a l'home angoixat per la vida, però emocionat per l'art.